Un grup de dones cegues estan perdudes enmig del bosc. S'acosta l'hivern. La remor del mar esclata enllà dels arbres. No sabem res d'aquests personatges. Ignorem què hi fan aquí. L'home que les guiava ha mort, i elles esperen que torni mentre contemplem la seva desgràcia. Maurice Maeterlinck, autor simbolista, no ens vol explicar què fan o d'on venen aquestes cegues. El text és un compendi de pors i d'esperances, de dones que estimen i enyoren, que desitgen i tenen por. Tan lluny de nosaltres i al mateix temps, tan a prop.
