Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022)
Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a [ Ссылка ]
Àlbum complet a Youtube [ Ссылка ]
Gira Causa 2022
27.05 VILLAROBLEDO Viñarock
07.05 ZARAGOZA CC Delicias
21.05 PALMA Es Gremi
25.05 BARCELONA Sala Apolo
27.05 VALÈNCIA Sala Moon
28.05 MADRID Sala Copernico
Entrades [ Ссылка ]
Música i lletra Xavi Sarrià
Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà
Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu”
Mescla: Genís Trani
Enginyer de gravació: Antoni Laguna
Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo
Enginyer de so en directe: Kike Barberà
Disseny: Joanrojeski estudi creatiu
Il·lustració de coberta: Helga Ambak
Revisió dels textos: Roger Sarrià
Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021 excepte “No s’apaguen les estreles” enregistrada per Sam Ferrer a WZ Studios de Borriol, RC Studios de Xàtiva i Full Up Studios de Foios.
Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York
Luis Súller: bateria
Diego Barberà: baix
Jota Terranegra: guitarres
Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts
Daniel Tomàs: teclats
Genís Trani: programació
Manu Pardo: trompeta
Miki Garcia: trombó
Toni Fort: saxos
Diego López: percussió mediterrània
Abel Garcia: llaüts mediterranis
Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor”
Elane: veus a “Causa”
Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya”
Rafel Arnal: veus a “Balansiya”
Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles”
Ahmed Touzani: violí a
“La nit ferida”
Xavi Sarrià: veus i programació
Paco Costa: guitarra
Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles”
Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles”
A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records).
A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura.
[ Ссылка ]
[ Ссылка ]
[ Ссылка ]
[ Ссылка ]
LLETRA Metròpolis
Tot és líquid
i nosaltres fràgils
no sabem ser feliços
ni ser nosaltres
no sabem d’arbres
ni d’ocells ni d’astres
tot és líquid i res no deixa rastre
L’amor, el dolor,
el sou i fins i tot la mort
desarrelats com els avions
que apunyalen núvols
d’un món buit i fals
que ens vol aïllats, sols, distrets, gol, ansietat i rock and roll
Likes, likes
compte cada dia els likes
quants clics al rescat
de l’ego atrofiat
cec, sord, mut, mutilat
desconcertant com
un aparador ple
de maniquins flacs
I el desfici em devora
no puc dormir
no em queden forces
i el monstre torna cada nit
marrons, estrès,
la pressió
de no ha arribar a tot
visc reclòs
en una cel·la oberta al món
Soterrat als budells
d’una bèstia que agonitza
busques un color
un només a les palpentes
no empaites la plenitud
sinó vèncer la impotència
poder plantar cara
a la seua violència
Entre les runes
de cara al mòbil
no sé què dir
no sé com competir
sempre en guàrdia
en un món hostil
indefens i diminut
en l’allau sense fi
d’egoisme, elitisme
i supremacisme
que fa el mal banal
seductor, blanc,
un verí sigil·lós i ocult
que ens va infectant
angoixa, placebo
focs artificials
I caic caic
com una bola de neu
sense arrels
no tinc fre
no sé ni dir-te adeu
soc un cos vençut
ple de blaus nu
apague la pantalla
per connectar amb tu
I em torna aquella ràbia
de rebentar la gàbia
recordes l’emoció
de viure sense por?
encara som vius
encara som vius
i a la merda tot
si encara somrius
Soterrat als budells
d’una bèstia que agonitza
busques un color
un només a les palpentes
no empaites la plenitud
sinó vèncer la impotència
poder plantar cara
a la seua violencia
