Aquest matí, al llevar-me, l'he sentida
com si fos una veu, coneguda
una vella amiga que tornés a mirar-me.
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me

I quan he vist, la cicatriu,
que de tan oberta tot l'univers s'hi abocava.
He entès que aquesta vegada,
no podria escapar-me.
La vella ferida, ha tornat a sagnar-me

De sobte has entrat tu,
com una força de la natura,
I posant fil a l'agulla,
amb una paraula a la teva veu
Has cosit la boca roja,
que era oberta i ara els teus llavis
la suturen

Has entrat tu,
com una força de la natura
posant fil a l'agulla,
amb una paraula a la teva veu
has cosit la boca roja,
que era oberta i ara els teus llavis
la suturen

Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...
Has entrat tu...

свернуть